miércoles, 27 de noviembre de 2013

tema 2

Aquesta segona entrada la dedicaré a parlar del tema 2 que fa referència a les teories del aprenentatge i la seva implicació en el currículum actual però només al conductisme ja que dedicaré una entrada a part als models cognitius.

Abans de començar cal definir què és l'aprenentatge. És un procés continu, que es dona en tots els àmbits de la vida i durant tota aquesta on es desenvolupen una sèrie d'habilitats i s'adquireixen una sèrie de coneixements per poder utilitzar-los en diferents contextos de la vida real.

Ara cal fer referència al conductisme. Aquest corrent fou introduit per Watson el 1912 i és una de les teóries que més repercussió i influència ha tingut en l'escola perquè les seves investigacions tenen un component científic que permet quantificar les seus resultats. Aquest corrent es basava en la concepció del nen com a tabula rassa i que l'ambient té la capacitat de moldejar la seva conducta i personalitat. Aquest moldejament s'aconsegueix mitjançant la contigüitat, el reforçament, la pràctica i el control d'estímuls.

Dins del conductisme trobem el condicionament clàssic i el condicionament operant.
Jo del conductisme clàsic i del experiment de Paulov amb els gosos ja havia sentit parlar a l'assignatura de psicologia de segon de batxillerat. Aquest experiment consistia en fer que els gosos associasin el so de la campaneta amb el menjar mitjançant la repetició d'aquests dos estímuls un darrera de l'altre. Amb això va demostrar que mitjançant la manipulació dels estímuls es podia modificar la conducta. Tot i conèixer-lo no sabia quin tipus de relació podia tenir amb l'educació , després d'haver-lo treballat a classe sé que cal conèixer la teoria per tal de prevenir quines mesures coercitives utilizem amb els alumnes ja que podem llenar en ells bloqueigs, ansietat o fòbies escolars.

Aquest condicionaments segueix un esquema com aquest:






Del conductisme operant no en sabia res, ara sé que el seu creador fou Skinner amb la seva capsa on va colocar un dispensador de menjar amb una palanca, cada cop que les rde rates la pitjaven el menjar sortia, així les rates en adonar-se espitjaven constantment. Per tant, es una forma de condicionar les respostes. Per fer-ho cal que el reforç sigui proporcional a la dificultat de la conducta i que aquest sigui efectiu. A més a més, el reforçament cal que al principi es porti a terme cada vegada que es dona la conducta per tal de poder modelarla gradualment.

L'esquema que representaria seria el següent:





Derivades d'ambdós condiconaments sorgeixen una sèrie de tècniques. Del Condicionament Clàssic tenim l'Exposició en viu que només s'aplica en situacions molt expremes, l'Exposició Imaginació que suposa la recreació de situacions que provoquen por i la Desensiue bilització sistemàtica que consisteix en el disseny de situacions cada cop més properes a l'estímul que genera una resposta inadequada per reconvertir-la.

Del Condicionament Operant n'hi ha moltes ( emmollament, encadenament, sistema d'economia de fitxes, temps fora de reforçament, tutoria d'un company...). M'han cridat l'atenció especialment tres: l'economia de fitxes, el temps fora de reforçament i la turoria d'un company ja que són tècniques que he viscut durant la meva escolarització i que mai m'havi aturat a analitzar, mai havia pensat que eren males pràctiques. Gràcies a questa assignatura he entés que fer sortir de classe a un alumne que interromp la classe no serveix per res ja que possiblement ho fa perquè s'avorreix i fora trobarà coses més interessants per fer i, per tant, la solució no és apartar-lo del grup sinó analitzar la nostra pràctica i avaluar què estem fent malament perquè aquell alumni no s'interessi per la classe. També, que el sistema de gomets reforça els bons comportaments però també subratlla els dolents fent sentir als nens inferiors i crear unes expectatives d'ells que no els deixaran cambiar la seva actitud inadequada. Per últim, que la tutoria d'un company és beneficiosa si tots els alumnes poden fer de tutors i tutorats ja que sino produeix esgotament i angoixa en aquell alumnes que sempre ha d'ajudar als seus companys.

Dins del conductisme també trobem l'aprenentatge social o vicari i el determinisme reciproc.
La teoria d'aprenentatge social es basa en el modelat. S'oposa al conductisme ortodoxe ja que aquests autors defensen que l'aprenentatge no es redueix a condicionaments i reforçaments produits per un investigador o inductor, sinó que diuen es produeixen pel contacte amb l'entorn mitjançant l'observació i l'associació. El determinisme reciproc també fa referència a que en la conducta influeixen diferents factors: l'ambient, factors personals i factors cognitius. Mai havia sentit parlar d'aquestes dues teories trobo que són una mena de transició entre el conductisme i el cognitivisme perquè ja tenen en compte l'ambient que és un factor molt present en les teories cognitives de l'aprenentatge.

Per últim, cal parlar de l'aprenentatge per observació de Bandura i de l'aplicació d'aquesta teoria per part de Zinmmerman.


La teoria de Bandura es basa en 4 processos: primerament, l'atenció mitjançant la qual es selecciona la informació del nostre voltant, després la retenció en la qual és fonamental la memòria, més tard la reproducció morota d'allò que s'havia retingut i, per últim, els processos motiva-accionals que depén de l'autoreforç i el reforçament de l'entorn. Zinmmerman l'aplica a aspectes educatius. Ja vàrem treballar l'aplicació d'aquest autor amb un treball. Em sembla molt interessant el fet que Zinmerman tingui en compte determinats aspects com per exemple els processos metacognitius o la percepció autoeficàcia perquè fins ara, les teories conductistes consideraven el nen com a tabula rassa i per tant que no en sabia res, era només un participant passiu però ara realitza un rol actiu i participant en el seu propi procés d'aprenentatge.

No hay comentarios:

Publicar un comentario