Aquesta
segona entrada la dedicaré a parlar del tema 2 que fa
referència a les teories del aprenentatge i la seva implicació en
el currículum actual però només al conductisme ja que dedicaré
una entrada a part als models cognitius.
Abans
de començar cal definir què és l'aprenentatge. És un procés
continu, que es dona en tots els àmbits de la vida i durant tota
aquesta on es desenvolupen una sèrie d'habilitats i s'adquireixen
una sèrie de coneixements per poder utilitzar-los en diferents
contextos de la vida real.
Ara
cal fer referència al conductisme.
Aquest corrent fou introduit per Watson el 1912 i és una de les
teóries que més repercussió i influència ha tingut en l'escola
perquè les seves investigacions tenen un component científic que
permet quantificar les seus resultats. Aquest corrent es basava en la
concepció del nen com a tabula rassa i que l'ambient té la
capacitat de moldejar la seva conducta i personalitat. Aquest
moldejament s'aconsegueix mitjançant la contigüitat, el
reforçament, la pràctica i el control d'estímuls.
Dins
del conductisme trobem el condicionament clàssic i el condicionament
operant.
Jo
del conductisme clàsic i del experiment de Paulov amb els gosos ja
havia sentit parlar a l'assignatura de psicologia de segon de
batxillerat. Aquest experiment consistia en fer que els gosos
associasin el so de la campaneta amb el menjar mitjançant la
repetició d'aquests dos estímuls un darrera de l'altre. Amb això
va demostrar que mitjançant la manipulació dels estímuls es podia
modificar la conducta. Tot i conèixer-lo no sabia quin tipus de
relació podia tenir amb l'educació , després d'haver-lo treballat
a classe sé que cal conèixer la teoria per tal de prevenir quines
mesures coercitives utilizem amb els alumnes ja que podem llenar en
ells bloqueigs, ansietat o fòbies escolars.
Aquest
condicionaments segueix un esquema com aquest:
Del
conductisme operant no en sabia res, ara sé que el seu creador fou
Skinner amb la seva capsa on va colocar un dispensador de menjar amb
una palanca, cada cop que les rde rates la pitjaven el menjar sortia,
així les rates en adonar-se espitjaven constantment. Per tant, es
una forma de condicionar les respostes. Per fer-ho cal que el reforç
sigui proporcional a la dificultat de la conducta i que aquest sigui
efectiu. A més a més, el reforçament cal que al principi es porti
a terme cada vegada que es dona la conducta per tal de poder
modelarla gradualment.
L'esquema
que representaria seria el següent:
Derivades
d'ambdós condiconaments sorgeixen una sèrie de tècniques. Del
Condicionament Clàssic tenim l'Exposició en viu que només s'aplica
en situacions molt expremes, l'Exposició Imaginació que suposa la
recreació de situacions que provoquen por i la Desensiue bilització
sistemàtica que consisteix en el disseny de situacions cada cop més
properes a l'estímul que genera una resposta inadequada per
reconvertir-la.
Del
Condicionament Operant n'hi ha moltes ( emmollament, encadenament,
sistema d'economia de fitxes, temps fora de reforçament, tutoria
d'un company...). M'han cridat l'atenció especialment tres:
l'economia de fitxes, el temps fora de reforçament i la turoria d'un
company ja que són tècniques que he viscut durant la meva
escolarització i que mai m'havi aturat a analitzar, mai havia pensat
que eren males pràctiques. Gràcies a questa assignatura he entés
que fer sortir de classe a un alumne que interromp la classe no
serveix per res ja que possiblement ho fa perquè s'avorreix i fora
trobarà coses més interessants per fer i, per tant, la solució no
és apartar-lo del grup sinó analitzar la nostra pràctica i avaluar
què estem fent malament perquè aquell alumni no s'interessi per la
classe. També, que el sistema de gomets reforça els bons
comportaments però també subratlla els dolents fent sentir als nens
inferiors i crear unes expectatives d'ells que no els deixaran
cambiar la seva actitud inadequada. Per últim, que la tutoria d'un
company és beneficiosa si tots els alumnes poden fer de tutors i
tutorats ja que sino produeix esgotament i angoixa en aquell alumnes
que sempre ha d'ajudar als seus companys.
Dins
del conductisme també trobem l'aprenentatge social o vicari i el
determinisme reciproc.
La
teoria d'aprenentatge social es basa en el modelat. S'oposa al
conductisme ortodoxe ja que aquests autors defensen que
l'aprenentatge no es redueix a condicionaments i reforçaments
produits per un investigador o inductor, sinó que diuen es
produeixen pel contacte amb l'entorn mitjançant l'observació i
l'associació. El determinisme reciproc també fa referència a que
en la conducta influeixen diferents factors: l'ambient, factors
personals i factors cognitius. Mai havia sentit parlar d'aquestes
dues teories trobo que són una mena de transició entre el
conductisme i el cognitivisme perquè ja tenen en compte l'ambient
que és un factor molt present en les teories cognitives de
l'aprenentatge.
Per
últim, cal parlar de l'aprenentatge per observació de Bandura i de
l'aplicació d'aquesta teoria per part de Zinmmerman.
La
teoria de Bandura es basa en 4 processos: primerament, l'atenció
mitjançant la qual es selecciona la informació del nostre voltant,
després la retenció en la qual és fonamental la memòria, més
tard la reproducció morota d'allò que s'havia retingut i, per
últim, els processos motiva-accionals que depén de l'autoreforç i
el reforçament de l'entorn. Zinmmerman l'aplica a aspectes
educatius. Ja vàrem treballar l'aplicació d'aquest autor amb un
treball. Em sembla molt interessant el fet que Zinmerman tingui en
compte determinats aspects com per exemple els processos
metacognitius o la percepció autoeficàcia perquè fins ara, les
teories conductistes consideraven el nen com a tabula rassa i per
tant que no en sabia res, era només un participant passiu però ara
realitza un rol actiu i participant en el seu propi procés
d'aprenentatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario