El
tema 3 fa referència als factors psicològics que estan implicats en
l'aprenentatge.
En
primer lloc, cal parlar dels processos cognitius, és a dir, de
l'atenció, la memòria i la intel·ligència.
L'atenció
és un factor clau en l'aprenentatge i per això cal treballar-la des
de ben petits, és a dir, s'ha de començar a treballar a l'educació
infantil. Moltes vegades tenim la falsa creença de que un grup
calmat, que roman en silenci dins de classe, és un grup que presta
molta atenció a la mestra però això no és així.
Abans
de treballar aquest tema a classe, no sabia ni què era això de les
teories del procesament de la informació. Ara, trobo molt
interessant l'analogia que varen fer entre el procesament de la ment
humana i el procesament d'un ordinador. Aquests, vàren observar,
mitjançant les investigacions, que en l'atenció influïen
determinats factors:
- Factors fisiològics ( cansanci, esgotament, angoixa...). En la meva opinió els docents moltes vegades aboquen la culpa d'aquest esgotament de l'alumnat a causes extraescolars com una dolenta alimentació o la manca d'hores de descans però el cert és que aquest es produït, en gran part, per causes escolars com per exemple: l'excés d'informació, les inadequades metodologies utilitzades o el plantejament dels horaris. En aquest punt, m'agradaria fer referència a la distribució de les diferents matèries en l'horari escolar. Els nens han de soportar unes quantes matèries abans de poder fer un descans(pati) i cadascuna d'aquesta utilitza uns 50 minuts, tenint en compte que el màxim temps que pot estar atent un infant són 20 minuts els nens aquest plantejament és inadequat. Una bona solució sería fer com els finlandessos que deixen descansar als infants després de cada matèria 15 minuts al pati, per tal que puguin descansar per tornar amb les piles carregades a la següent classe.
- Nivell de desenvolupament: Com ja hem dit, cal treballar l'atenció quan els nens són petits per tal que de forma progressiva els infants puguin tenir una atenció cada vegada més sostinguda.
- Motivacions i interessos: L'atenció depen dels interessos de cadascú, tots els infants són diferents, així doncs, no tots prestaran la mateixa atenció a una mateixa activitat. Aquest factor és clau, en la meva opinió, ja que si coneixem als infants del nostre grup classe, les seves necessitats i interessos, podrem seleccionar les activitats segons aquestes per tal de poder captar al màxim la seva atenció i que l'aprenentatge sigui més profund.
- Diferències individuals: No és res nou que tots els infants són diferents, però si que m'ha sorprés que hi hagi una classificació tancada d'estils d'aprenentatge on prevaleixen l'estil impulsiu i l'estil reflexiu ja que, si cap infant és igual a altre em costa creure que s'els pugui classificar dins d'un estil concret perquè s'em fa fàcil pensar que en un mateix nen podríem trobar característiques de cadascun dels estils alhora.
La
memòria. El model
més representatiu d'aquest procés cognitiu és el d' Atkinson i
Shifrin. Aquests dos autors divideixen la memòria en els tres
nivells que ja tots coneixem: memòria sensocial, memòria a curt
termini i memòria a llarg termini. El que jo no sabia és que dins
la memòria a curt termini hi ha el que s'anomena memòria de treball
mitjançant la qual intentam comprendre la informació que ens arriba
a través dels sentits. Com feim un mal ús d'aquesta, quan no pot
comprendre algun tipus d'informació, la mecanitza i intenta
mantenir-la sense comprendre-la però aquesta informació es perd 15
segons després, tot i que es pot recuperar una petita part
d'aquesta, mai constituirà un coneixement profund. La memòria de
treball és, llavors, fonametal i moltes vegades quan estudiem no ens
centrem en comprendre sino en emmagatzemar informació, fet que no
donarà com a resultat el seu aprenentatge. Per tant, més val
entrendre i saber poques coses i memoritzar i oblidar ràpidament
moltes altres.
La
memòria segueix un procés basat en l'emmagatzament de la
informació, la recuperació i l'oblit i el coneixement profund.
De
totes les formes per millorar-la considero més importants aquestes
tres:no perdre mai la visió blgal del que estem fent, exercitar la
recuperació mitjançant preguntes i relacionar aquesta informació
amb noves situacions.
La
intel·ligència és
un procés que no roman estàtic ja que es poden generar capacitats o
perdre-les. Trobo que moltes vegades no som conscients de que és
durant la infancia quan més conexions intel·lectuals es generen i
no aprofitam aquesta etapa per treballar a prou la intel·ligencia
dels més petits. A més a més, la societat es centra només en la
intel·ligència logicomatemàtica i la que fa referència a la
llengua, oblidant altres iguals d'importants com la cinestètica o la
intel·ligència musical, les quals crec que l'escola hauria de
treballar d'una forma molt més intensiva.
Ara,
hem de parlar dels processos afectius: la personalitat i la
motivació.
Respecte
a la personalitat,
els adults moltes vegades no ens adonem de que el nen configura la
seva personalitat basant-se en la dels demés i haurien de ser un bon
exemple per als nostres petits. Per contribuir a la creació de la
personalitat dels infants és fonamental la seguretat emocional del
nen, factor que moltes vegades, encara que crec que succeix menys en
l'etapa d'infantil, no tenim en compte. Ens centrem més en els
continguts acadèmics, deixant de banda la part més humana, més
emocional. Això no permet que l'alumne es pugui sentir segur i per
tant les seves autoconcepcions no seran tan bones com haurien de ser.
Per
últim, la motivació.
La motivació és una de les peces clau en l'aprenentatge.
També,
en aquest cas, crec que no se li concedeix, potser, la importància
que realment té. Quan els nens tenen interés i ganes per aprendre
el rendiment és molt més millor i l'aprenentatge molt més profund
i útil.
Per
millorar la motivació acadèmica caldria que els nens tinguessin
creences positives sobre la seva capacitat per portar a terme les
activitats i que hi hagués una bona relació emocional respecte a la
tasca i a un mateix.
En conclusió, en l'aprenentatge intervenen diferents factors, als
quals caldria donar més importància i rellevancia, per tal de
millorar la seva qualitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario