Tema 4

Per últim, toca parlar-ne del tema 4. Aquest darrer tema, en la meva opinió, és molt rellevant ja que fa referència als factors interpersonals del procés d'ensenyament-aprenentatge, factors que trobo que moltes vegades paren desapercebuts i no es té en compte la seva importància en el desenvolupament dels infants.

Com ja hem parlat a altres assignatures, com per exemple a Educació Inclusiva, les expectatives dolentes del professorat respecte a l'alumne delimiten l'aprenentatge dels infants, és a dir, amb aquestes limitem el seu potencial i els obligem a acceptar rols que no són els adequats. Una de les dades que m'ha semblat interessant sobre aquest tema és que els docents mostren una actitud d'afecció cap als nens que exigeixen poc al mestre( tenen un bon rendiment i no tenen cap tipus de problema de conducta), mostren indiferència respecte als passius ( que els hi plantejen problemes) , rebutjen a aquells que aprenen poc i els hi exigeixen massa i, per últim, preocupació pels que no rendeixen molt tot i que s'esforcen.

Respecte al context escolar, també hi hem parlat molt durant aquesta assignatura. Bronfenbrenner parlava de la importància de que els agents pròxims a l'infant estiguessin estretament relacionats i és això el que cal per tal de tenir un bón context escolar. Per això, com sempre ens han dit a la resta d'assignatures, és fonamental, sobretot, la col·laboració del centre amb les famílies. Cal que la comunicació sigui continuada i que ambdós agents col·laborin conjuntament en la educació dels infants per tal de donar continuitat a casa a allò que es fa a classe.

Altre aspecte que en vull d'estacar és la personalitat del mestre. Considero que, moltes vegades, a les escoles es centren massa en els continguts i l'organització fet que no serveix de res si no tenim en compte també la part més humana i emocional. No podem deixar-la de banda ja que els mestres treballem amb persones i el desenvolupament de la part afectiva és tan important com el desenvolupament intel·lectual. Una de les millors formes de treballar aquesta vessant és que els docents treballen, en primer lloc, les seves pròpies emocions ja que així els hi serà molt més fàcil ajudar als infants a treballar les seves.

El rol del mestre no el comentarè massa ja que també és un aspecte que hem treballat molt a altres assignatures. Només fer una petita reflexió sobre els extrems, és a dir, crec que el rol autoritari és massa disciplinari i el rol laissez-faire massa llibertal i, com que trobo que Aristòtil tenia raó quan parlava de que la virtud està en el terme mitjà, soc partidària de que el millor rol possible és el democràtic.

Pel que fa als estudis sobre els estils d'aprenentatge, vull fer menció només als estudis de Flanders dels quals m'ha sorprés veure a les conclusions que els alumnes més extrovertits, estables i motivats tenien un éxit superior en els estils més tradicionals. Em sembla totalment contradictori que els nens que més facilitat tenen per relacionar-se i més ganes d'aprendre en tenen els hi vagi millor un estil que no els hi deixa quasi interaccionar amb els seus iguals ni observar, investigar i descobrir. Per això , per trobar-li sentit crec que seria important establir la definició d'exit en aquest context.

Per tal que un mestre sigui eficaç ha d'acomplir una sèrie de requisits que hem citat entre tots a classe: capacitat d'escolta activa, atendre a les necessitats i intessos dels infants, col·laborar amb la família i l'entorn, saber utilitzar els recursos de forma adient, motivar, donar segurett emocional, no imposar el seu propi proccés d'aprenentatge sinó valorar-los tots, avaluar el seu treuball i deixar que l'evaluin altres i tenir formació permanent.

Jo em centraré en els dos darrers factors ja que trobo que són els menys comuns en els docents.

Per una part, molts de mestres no es plantejen que potser siguin ells els que estiguin fallant, és a dir, aboquen les culpes als seus alumnes, a etapes educatives anteriors o als pares i mai no reflexionen sobre el que ells fan ni avaluen el seu treball. Tampoc no deixen que ningú pugui veure què fan a classe, tenen les portes de l'aula tancades i els hi provoca por que qualsevol pugui avaluar el seu treball. Totes aquestes situacions haurien d'haver desaparegut fa molt de temps ja, la reflexió i avaluació de la pràctica docent milloren la qualitat d'aquesta i tots els mestres ja hi haurien de ser conscients de la importància que tenen aquests processos en el seu treball diari.

Per altra part, molts de professors una vegada han aprovat les oposicions i tenen la seva plaça asegurada de forma fixa no tornen mai més a obrir un llibre. Aquest és un error molt comú. Com pot ser possible que un doncent no segueixi formant-se i aprenent en una societat tan canviant com la nostra? Cal estar actualitzats sobre tot el que succeeix i, a més a més, quant més puguem conèixer d'un tema millor podrem explicar-lo i evitarem donar informacions superficials i errònies com fan molts.

El últim factor del que parlaré serà l'interacció alumne-alumne. Aquesta interacció entre iguals és fonamental per tal d'adquirir competències socials i desenvolupar la seva vessant socialitazadora. A més a més, és una bona forma d'aprendre a controlar els impulsos agressius i de ser conscients de que hi ha diferents punts de vista i que tots són igual d'acceptables i, per això, cal respectar-los. Per últim, té un aspecte positiu respecte a la motivació ja que si a alguns companys els hi motiva una tasca farà que a la resta també els hi motivi.

Com hem vist, aquesta interacció té molts d'avantatges i els unics “inconvenient” que pot comportar és el descontrol de l'ordre de la classe i la major invesió de temps. Aspectes poc rellevants i que cal la pena sacrificar per tal d'obtenir tots els demés aspectes positius. Per això cal que deixem als alumnes col·laborar i relacionar-se amb els seus companys ja que això beneficiarà de forma directa a nivell emocional i a nivell intel·lectual.