sábado, 22 de febrero de 2014

Activitat 3

L'activitat tres tenia com a objectiu aconseguir una definició del concepte emoció. De la mateixa manera que en la activitat anterior, vàrem treballar primer individualment, després en petits grups i, per últim, en gran grup.

La definició que jo vaig crear individualment era aquesta: és una sensació intensa que es dona en un moment concret i per diferents motius, dependent de la valoració d'aquests que faci l'individu. No són estables, per tant, són canviants i variables. Vaig triar aquestes paraules perquè trob que qualsevol de les emocions es presenta sempre d'una forma intensa, no hi ha mitjes tintes i que no depén tant de les situacions que les causi com de la valoració que l'individu en fa d'aquestes ja que allò a un pot produir-li ràbia a un altre pot, per exemple, produir-li tristessa. No són estables perquè no es mantenen sempre iguals, per això són canviants. Un pot sentir alegria i pasar a sentir por, per exemple.

Després, escoltant les definicions de les meves companyes vaig adonar-me que potser les emocions estaven millor definides com un estat d'ànim que no només com a una sensació i que, a més a més, té una sèrie de consqüències en l'individu a nivell físic. Per això, de forma consensuada vàrem modificar la definició per aquesta: És un estat d'ànim canviant i variable que sorgeix d'una situació o acció i la valoració que té l'individu d'aquesta. Sol anar acompanyada o deriva en diferents sensacions físiques i conductes

Una altra vegada, en la posada en comú, em va sorprendre el fet de que les deficions de la resta de companyes no era molt diferents a la que havia fet amb el meu grup. Tot i així, vàrem introduir uns aspectes rellevants a la definició i la definició final que va sorgir és la següent:

Emoció: és un estat d'ànim canviant, intens i temporal provocat per un estímul real o fictici intern o extern que té significat per a l'individu perquè li serveix per a mantenir l'equilibri i que provoca una reacció que pot ser física o psíquica.

Activitat 2

Com a segona activitat vàrem treballar sobre les emocions primàries. Inicialment cadascuna de nosaltres de forma individual havia d'elaborar un llistat amb les emocions que consideràvem bàsiques per mantenir l'existència humana. Les emocions que jo havia triat com a primàries són les següents:

En primer lloc, l'alegria que la definiria com a sentiment positiu produir per l'acoseguiment d'un objectiu. Després, havia triat la motivació que correspon a les ganes per portar a terme qualsevol acció i, per últim, la tristessa que és un sentiment d'infelicitat crear, sobretot, per la pérdua.Després, comentant amb dues companyes hem arribat a un consens i hem ampliat el llistat ,afegint-hi l'expectància, la ràbia, l'amor i la por. Cal esmentar que havíem afegit la fortalesa però una vegada l'hem comentat en classe el professor ens ha explicat que la fortalessa és allò que ens permet viure la resta d'emocions però que no és propiament una d'aquestes.Més tard, vàrem comentar en gran grup les que cada petit grup havia triat, curiosament no hi havia massa diferències entre els distints grups. Quasi totes havíem triat les mateixes.Per últim, amb la lectura del capítol l'alquímia de les emocions i les presentacions visualitzades a classe m'he pogut adonar que les emocions que na Silvia Palau, entre molts altres autors, considera bàsiques es trobaven dins les que nosaltres havíem esmentat. Són: 


  • l'estima 


enllaç
  • la por
  • la ràbia
  • la tristor
  •  l'alegria

Entre aquestes cinc hi ha una que es considerada l'emoció mare de la qual hi deriven la resta. Aquesta emoció és l'estima que es basa en l'establiment de vincles afectius. Però que aquesta sigui la mare de totes no vol dir que la resta no siguin importants. La por ens serveix per protegir-nos i per conèixer els nostres límits. La nostra cultura i societat no valora positivament aquesta emoció sino que la ridiculitza i caldria acceptar-la com a allò que és una resposta natural i que garantitza el nostre benestar, sempre i quan no sigui una por paralitzant. També és molt important la ràbia entesa com la força positiva que ens impulsa a aconseguir els nostres objectius. Tampoc no podem oblidar-nos de la tristor que és una resposta natural que moltes vegades no expressam per culpa també de la nostra societat i cultura. Per exemple: tots hem escoltat alguna vegada la frase “ els nens no ploren”. Però aquesta, al igual que tota la resta, han de ser expressada ja siguem homes o dones. Per últim, cal mencionar l'alegria que és la que més acceptada socialment està ja que tothom voldria estar sempre alegre.

Tractar aquest tema m'ha servir per adonar-me de la necessitat d'expressar totes les emocions, tant les millors considerades com les pitjors, ja que totes són importants i necessàries per aconseguir un equili bri en la nostra vida.

miércoles, 19 de febrero de 2014

Activitat 1


La primera activitat proposada al iniciar la classe de socioemocional va ser, com és obvi, fer una petitta presentació però no una presentació com tantes altres que hem fet dient frases com :"El meu nom és Rocío, tinc 19 any i estic cursant segon de Grau d'Educació Infantil per vocació absoluta." sino que hem parlat de les emocions que ens despertava iniciar aquesta nova assignatura i això és una mica el que vull plasmar en aquesta entrada.

Començar l'assignatura de Desenvolupament i Educació Socioemocional en la Primera Infància em genera, principalment, intriga i expectància per veure si el contingut de l'assignatura és tan interessant com deixa veure el seu nom i per saber com treballarem la vessant emocional ja que en la meva vida com a estudiant mai amb treballat amb mi aquesta vessant d'una forma directa, tot i que considero que és un aspecte fonamental a l'hora d'educar. I em genera curiositat el fet d'aprendre a treballar les emocions, incloses les meves, ja que trob que pot ser una experiència molt interessant.

Després vàrem situar les nostres emocions en una taula que diferenciava emocions positives, negatives i ambigües. Jo, com es pot veure a continuació, he col·locat la meva emoció en la columna de  les emocions ambigües pel fet que pot ser que el resultat sigui possitiu i realment em sembli tant interessant el seu contingut com el seu nom i aprengui com treballar aquest àmbit o tot el contrari.  Que inicï aquesta assignatura amb una emoció ambigüa no és dolent ja que serà més fàcil de reconduir que no si la meva emoció fos totalment negativa.





Enllaç de la foto.