Activitat 5

Amb la lectura de Educació Moral y Convivencia de Rafael Bisquerra Alzina m'he adonat de la importància de certs aspectes relacionats amb les emocions i, també, he ampliat altres coses que ja en sabia.

Per començar, m'aniré al final de la lectura i comentaré un exemple que posa l'autor en aquesta i que, sense dubte, ha set el que més m'ha cridat l'atenció de tota la lectura. Aquest exemple és el següent:

“Si preguntem dins una aula abarrotada de gent que feien un dia qualsevol( per exemple el dia 11 de febrer de 2003) és probable que n'hi hagi molts pocs que se'n recordin. En canvi si preguntem que feien el dia 11 de setembre de 2001, quan s'estaven ensorrant les torres bessones de Nova York, gairebé tothom se'n recorda.”

Aquest exemple tan clar m'ha fet adonar-me de la importància real que tenen les emocions en la memorització i , per tant, en l'aprenentatge. Recordem més fàcilment aquells fets que ens han produit una emoció intensa i això és una premisa que haurien d'utilitzar tots els docents com a estratègia educativa. Una bona forma de fer-ho, com es pot llegir a aquesta entrada del bloc Presentastico, és contant històries que tinguin relació amb el tema que estem tractant.

Aquí teniu un vídeo que parla d'aquesta memòria emocional:

Un altra cosa que he aprés amb la lectura d'aquest llibre és que les emocions s'encomanen, és a dir, que són contagioses. Això vol dir que l'actitud del docent influirà en l'actitud dels discents, és a dir, que els mestres hem d'intentar mantenir una actitud positiva per tal d'aconseguir que la dels nostres alumnes també ho siga, que el canvi comença per el mestre. És ben cert però, que els mestres no són màquines que no poden sempre deixar de banda les seves emocions i substituir-les o simular( d'això en parlaré un poc més endavant) unes altres diferents a les que té. Moltes vegades abans d'entrar a classe els hi haurà passat alguna cosa que farà que la seva actitud no sigui la més adequada i no em de comdemnar-los per això. Tots som persones i, l'emocionalitat és indestriable d'aquesta nostra condició humana.

Retomant el tema de la simulació d'emocions, Bisquerra diu : “Lex expressions facials, el llenguatge no verbal, el to de veu, volum, ritme, moviments del col, etc. aporten senyals de bastant precisió sobre l'estat emocional. Però aquest component es pot dissimular". Després d'aquesta frase matitza que és molt difícil aconseguir-ho. Tots, alguna vegada, hem ocultat, per exemple, la nostra tristessa fingint un somriure per no haver-hi de parlar-ne del tema però en la meva opinió és veritablement molt difícil. Pot ser que puguem canviar més fàcilment l'expressió facil però em sembla molt més complexe aconseguir el mateix amb el llenguatge no verbal, per exemple.

La lectura m'ha ajudat, també, a ampliar aspectes que ja haviem treballat a classe prèviament. Aquest és el cas de la definició d'emoció que vaig explicar a l'entrada de l'activitat tres. La definició que vàrem elaborar conjuntament a classe comparteix molts dels trets que la definició que proposa aquest autor com per exemple que la valoració les emocions són produides per uns esdeveniments i per la valoració que l'individu fa d'aquest. Pot ser, en referència a aquest aspecte, el que més de nou m'ha semblat ha estat que les emocions van acompanyades de components neurofisiològics, comportamentals i cognitius.

Aqui deixò l'esquema d'aquest autor que fa refèrencia a la seva definició del concepte emoció:

En general, la lectura m'ha semblat molt interessant i ha contribuit a generar-me nous esquemes mentals i a ampliar els que ja en tenia elaborats prèviament gràcies a les poques sessions que hem fet ja de l'assignatura de socioemocional.