Activitat 10

En aquesta entrada, per començar, reflexionarem sobre la importància del període d'adaptació mitjançat les respostes a les següents preguntes:

•  Perquè és un dels moments crucials i estratègics?

El període d'adaptació és un dels moments crucials perquè és la primera separació significant des del naixement de l'infant i suposarà adaptar-se a nous costums, una nova reorganització familiar i l'establiment de nous vincles. Cal portar aquest procés a terme adequadament ja que un mal període d'adaptació podrà marcar negativament l'escolarització de l'infant i la seva adaptació a l'escola.

•  Perquè s’inverteixen una gran quantitat d’energies?

S'inverteix una gran quantitat d'energia perquè determinarà molt, com ja he dit abans, l'escolarització de l'infant, l'adaptació a l'escola i el gust o disgust per anar-hi.

•  Podem establir regles de funcionament per a aquest període?

Com qualsevol altre procés important, cal que tingui unes regles de funcionament i més si tenim en compte que es un procés que realitzen molts d'infants a la mateixa vegada ja que sense regles seria un caos. Però, les regles estan per incumplir-les, és a dir, mai hem d'estructurar aquest procés d'una forma estàtica, cal que puguem adaptar-nos a cada situació i que puguem flexibilitzar, dins d'uns límits, aquestes normes.

•  Què és allò que no hauríem de fer mai?

El que no hauriem de fer mai és, sobretot, imposar res als pares ni utilitzar un paper d'expert infravalorant el seu paper com a pares. En el moment que es porta a terme el període d'adaptació els mestres encara no coneixen als nens però els pares ja en saben molt dels seus fills i per tant, són els que més saben dels infants que ajudarem a educar a partir d'ara. És per això que hem de col·laborar amb les famílies i no pas enfrontar-nos amb elles.

Seguirem amb aquest tema però ara mitjançant l'anàlisi d'un fragment sobre el qual haviem de reflexionar: "Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades."

Per començar, vull deixar clar que el periode d'adaptació és fonamental per als infants ja que no consisteix només en adaptar-se a uns nous espais sinò a la manca de la presència de l'adult de referència, per tant, suposa el primer trencament de vincles per al nen i aquest fet produirà canvis significatius en la vida de l'infant. 

Tot i que la importància d'aquest procés és ben reconeguda i que allò idílic seria que es completès de forma adequada, mai podem ser tan tancats, hem d'estar oberts a noves possibilitats en les que no haviem pensat i ser un poc flexibles. I, en la meva opinió aquesta mestra no ho ha fet gaire. És cert que nosaltres com a futures educadores haurem de programar i que això és fonamental però en la nostra programació sempre hi ha d'haver espai per a la restruccturació i l'adaptació ja que treballarem amb nens diferents i amb famílies diferents i no podrem utilitzar sempre el mateix model per a tots. Així doncs, si aquesta mare ens diu que considera que el seu fill ja pot finalitzar el període d'adaptació, hem de parlar amb ella per tal de saber quins motius hi ha darrere d'aquesta afirmació. Pot ser, la mare ha de treballar i el seu horari no s'adapta al del període d'adaptació del seu infant i és per això que decideix que el termini, per exemple. Cal que l'escoltem, que ens interessem pels seus motius i que en base a aquest puguem trobar, entre tots, una respota adient i sempre mirant pel benestar del nen.

Altre aspecte que crec que és molt millorable és el fet que la mestra fa referència a la seva inseguretat, generant així inseguretat en la mare. Com pots dir-li a la mare d'un dels teus alumnes que et fa por que les coses surtin d'una forma diferent a com estaven planetjades? Quan treballes amb persones i, encara més amb infants, no tot surt com ho desitjes, potser una activitat que has programat esperant d'ella un gran èxit resulta ser un fracàs perquè als teus alumnes no els motiva i l'activitat de la que menys esperes dona peu a extreure uns resultats sorprenents. Hem de tenir en compte que no hi ha veritats absolutes ni una única manera de fer les coses i que, tot i que nosaltres haguessim pensat una de fer-les, sempre hi ha alternatives i es pot aconseguir un mateix resultat a través  de camins diferents.

Per últim, un factor clau per parlar amb les famílies és l'argumentació. En la majoria d'ocasions els pares no coincidiran amb les nostres decisions i vindran a reclamar i a qüestionar el nostre treball, és en aquest moment quan hem de mostrar la nostra professionalitat i poder raonar i argumentar per què creiem que aquesta decisió és la més adient i no una altra. Gràcies a l'argumentació de les nostres decisions es consegueix menys oposició per part de la resta, és a dir, si veus que l'altra persona ( que potser no té el mateix punt de vista que tu) explica d'una forma adequada per què ha pensa això s'aconsegueix una seguretat molt important que no apareixerà si ens basem en el perquè si.

En conclusió, hem de ser empàtics, flexibles, argumentar les nostres decisions i mai possar-nos per dalt de la família ja que són ells els que més coneixen al seu fill i els que sempre voldran el millor per al nen.

Aquí deixo l'enllaç d'una pàgina que dona consells per a les reunions entre família i escola als directors, els mestres i les famílies que he trobat molt interessant: http://www.hfrp.org/var/hfrp/storage/fckeditor/File/Parent-Teacher-Conference-SPANISH-100610.pdf

Per últim, deixo un vídeo que recull aspectes importants del període d'adaptació: