miércoles, 9 de abril de 2014

Activitat 8

Aquesta entrada es basarà en la reflexió de la pel·lícula Un lugar para quedarse.

Per començar,aquí vos deixo el trailer:



Per resumir una mica el seu argument, dir que tracta d'una parella que rep la notícia  de que seran pares i, com qualsevol parella primerisa en això de tenir fills es senten desorientats és per això que decideixen mudar-se a la ciutat on viuen els pares de l'home, per trobar un model i ajuda ja que els pares de la dona són morts. El desenvolupament de la pel·lícula ve quan els pares informa a la parella de que s'aniran a viure a una altra ciutat, en aquest moment la parella inicia un viatje per les diferents ciutats per tal de trobar aquest suport que ja no li podran oferir els avis del nen i un bon model familiar que poder imitar.

Primer, vull remarcat que crec que la pel·lícula ha pogut plasmar molt bé la inseguretat que sent una parella amb la notícia de l'arribada del seu primer fill. Tenir un fill suposa canvis en molts aspectes de la teva vida, suposa deixar de banda el rol de fill per passar a interpretar el de pare i, amb aquest fet, neixen els dubtes sobre si sabras o no fer-ho bé i crec que això la pell·lícula ho reflecteix molt bé.

També, un altre aspecte rellevant és la unió entre el home i la dona, tenen un vincle molt fort i una relació molt estable basada en l'estima i l'afecció. En la meva opinió i ,en relació amb el que he comentat anteriorment, aquest fet és molt important a l'hora de ser o no uns bons pares ja que aquest tipus de relació permetrà una coherencia i cohesió.

Un altre aspecte a destacar són els tipus de famílies que apareixen. Cal dir, abans, que aquests tipus estan molt exagerats però que, tot i així, és cert que existeixen.

Durant el seu viatje, coneixen famílies que etiqueten als seus fills i que pensen que no s'en adonen de res, famílies molt naturistes que diuen no posar límits ni normes( dic diuen perquè aquesta família tenia prohibit al fill anar en cotxito) i famílies amb fills adoptats que tot i que semblen molt feliços, han hagut de soportar diversos abortaments i han patit molt.

Després de tot el recorregut, la parella analitza les coses positives i negatives d'aquests tipus de famílies i agafen el millor de cadascuna. Això està reflectit en la pel·lícula amb les promeses que es fan tots dos respecte al que faran o no faran. És per això, que decideixen que no imitaran cap model familiar sinó que crearan el seu propi i s'en van a viure a la casa on la mare havia viscut quan era petita.

La tornada a casa dels seus pares, crec que reflecteix que casa nosa és el lloc on podem tornar sempre davant d'algun problema, on es sentim segurs i podem ser uns mateixos.

En conclusió, la pel·lícula m'ha semblat molt interessant sobretot per poder veure els diferents estils familiars i recomano a tothom que estigui interessant en el tema que la miri.

No hay comentarios:

Publicar un comentario