Conclusió.

Sense adonar-nos ha arribat juny, els exàmens tornen a estar molt prop i s'acaben les classes. Enguany en sap greu que això sigui així ja que en aquest darrer quatrimestre he tingut assignatures que m'han agadat molt, encara que també d'altres que no m'han agradat tant. Socioemocional és una d'aquestes assignatures que m'ha semblat molt útil i veritablement interessant.

L'assignatura ha complert les meves expectatives de les que parlava a la primera entrada. Com ja vaig dir, el nom de l'assignatura deixava veure que seria molt interessant però no sempre el nom acompanya a la realitat. Ja m'havia passat que assignatures que creia que em serien molt útils havien acabat sent avorrides i no acabava de la seva utilitat però aquesta ocasió no va ser així.

He aprés moltes coses útils tractant els tres temes principals : les emocions, l'escola i la família però si hagués de destacar sobre què he aprés més, sense dubte, serien les emocions degut a  que era la primera vegada que treballava aquest tema com a estudiant i, esper, saber-lo treballar també com a docent en un futur.

La forma de portar a terme les classes, ha donat peu a que pugués opinar sense por a l'error i, a més a més, ha fomentat el treball cooperatiu entre nosaltres mateixes, generant així encara més cohesió en el grup. Crec que aquesta forma de fer és l'adequada si parlem d'educació ja que, com hem vist durant les classes, l'educació no pot ser sense vincle i relació. A més a més, el fet d'haver portat a terme el bloc, tot i que és una enfeinada, crec que m'ha ajudat a consolidar els aprenentatges que anavem adquirint amb les sessions.

Ara queda l'examen però no m'angoixa, perquè més enllà de la nota que pugui treure, he aprés, he participat i crec que he crescut com a persona gràcies a l'assignatura de  Desenvolupament i Educació Socioemocional en la Primera Infància i això és el veritablement important i no només el nombre que aparegui al meu historial acadèmic.

Per últim, donar les gràcies al professor perquè crec que part de l'entusiasme que em provocava anar a classe els dimarts i els dijous, ha estat gràcies a ell i a la seva feina. 

El dia esperat!

El dia de la representació tot va ser molt estressant, els nirvis eran molt visibles durant l'actuació del primer grup, ja que nosaltres actuavem en segon lloc. Estavem amagades al vestuari per tal de no despistar als infants i només en sentir-los arribar  vàrem començar a posar-nos nirvioses però per sort una vegada que ja vàrem ser a l'escenari vàrem poder relaxar-nos i fer l'actuació el millor que podiem.

Ara que ja ha passat tot, sent que m'he llevat un gran pes de sobre ja que la representació necessitava molt de treball i de temps per tal de fer els assajos i acabar les disfrasses i els escenaris però també sent una mica de tristessa ja que l'assignatura m'ha semblat molt entretinguda i a jo, personalment, m'ha ajudat molt ja que soc molt vergonyosa i fer aquesta representació davant dels infants ha significat molt per a mi.
Crec que el meu grup s'ha implicat molt i que hem posat interés desde l'inici en l'assignatura i en assajar totes juntes, repetir mil vegades les cançons i ens hem ajudat molt, hem treballat veritablement com a grup i això ha facilitat moltísim les coses.

Vull destacar, també, el treball de tota la resta de grups, crec que totes en general vàrem fer un bon treball i es va veure reflectit el dia de la representació. Tot i que dies abans vàrem parlar entre totes de la inseguretat que teniem i la por a fracassar davant dels infants, en la meva opinió totes vàrem fer-ho millor del que esperavem i podem sentir-nos orgulloses. Si hagués de triar-ne un, a banda del meu, no sabria amb quin quedar-me. Les disfresses dels grups de l'Aventura a l'àfrica, El país gelat i El tresor des Vedrà em vàrem agradar especialment i la música d'aquesta darrera història també em va agradar moltísim, tot i que, el dia de l'actuació algunes no es varen sentir massa bé. Per últim, destacar també la música i, en especial, la interpretació de les meves companyes a l'obra El meravellós nom d'Eivissa. Varen estar fantàstiques!

En conclusió, m'ha semblat una experiència increible i molt divertida, que ens ha unit molt més com a grup i que ens ha ajudat a perdre la vergonya i apropar-nos una mica més als infants.

Per acabar aquí deixo el glogster que he fet, conjuntament amb el meu grup: