Activitat 7

Per començar, cal dir que hem acabat ja amb el tema de les emocions i que ara abordarem el tema de la família.

Aquesta entrada té com a objectiu elaborar una definició de família. Per començar faré referència a la definició que vaig elaborar jo a classe abans de parlar sobre el concepte amb les meves companyes. Aquesta primera definició és la següent:

“la família està formada per un conjunt de persones entre les quals hi ha un vincle, es reconeixen com a part d’aquesta i es satisfan una sèrie de necessitats. “

Després, comentant-lo en petit grup vaig ampliar el concepte i va quedar així:

“és un conjunt de persones unides per un vincle amb identita pròpia, on cadascun dels components té un rol establert i on es satisfan una sèrie de necessitats. Tant els membres de la família com la resta de la societat els hi identifiquen com a grup. “Com es pot veure, vaig introduir un element important com són els rols, que són claus per a elaborar-ne una definició.

Una vegada que vàrem comentar-lo conjuntament encara vàrem poder ampliar més la definició.

“La família és la més important institució socialitzadora formada per un conjunt de persones que estableixen un vincle, generant sentiment de pertinença i una identitat pròpia, comparteixen un temps i un espai i on cada membre desenvolupa un rol i unes funcions a través de les quals s’han de satisfer una sèrie de necessitats. “ Aquesta vegada vàrem fer dues aportacions fonamentals. El fet que sigui la institució socialitzadora més important vàrem considerar que havia de formar part de la nostra definició. També, vàrem incluir que realitza una sèrie de funcions. Sense cap d’aquestes dos matitzacions la definició podia servir per qualsevol altre grup de persones com per exemple els amics.

Per últim, mitjançant la lectura  de l’article Cap a on va la família? Canvis en l’estructura familiar de Marta Rico Iñigo he arribat a la conclusió de que a la meva definició li faltava fer referència a la heterogenitat ja que actualment no hi ha un tipus concret de família com abans pasava amb la família nuclear. Avui dia ens podem trobar amb famílies  adoptives, d’acollida, monoparentals, homoparental, reconstituides… és per això que trobo necessari afegir-hi aquest concepte.

També, recolçant-me en la definició “ És aquell grup de persones que viuen en una mateixa casa i es barallen, com a mínim, un cop al dia.” Vaig trobar necessari parlar a la meva definició de la interacció continua i l’interés que es reflexa en l’alusió que es fa a les barralles, com a mínim, un cop al dia  ja que sino hi ha barelles vol dir que no hi ha interés ni interacció i aquests dos conceptes són fonamentals, en la meva opinió, per parlar de la família. Per tant, la meva definició ja completada quedaria així:

“La família és una institució heterogenia, la més important com a socialitzadora,formada per un conjunt de persones que estableixen un vincle, generant sentiment de pertinença i una identitat pròpia, que estan en continua interacció i entre les quals hi ha un interés, que compateixen un temps i un espai. On cada membre desenvolupa un rol i unes funcions a través de les quals d’han de satisfer una sèrie de necessitats”

Actualment, amb la diversitat de tipus familiars que existeixen és molt difícil trobar una definició que pugui recollit a tots els tipus de famílies existents. Crec que, tot i haver fet la definició més completa que he sabut, potser quedarien molts altes aspectes molt rellevants per concretar què és la família però afegir-los dins d’una definició faria que fos massa llarga i, com vàrem comentar a classe, quant més llarga és molt menys genèrica pot ser.

El fet que més m’ha cridat l’atenció d’aquesta activitat és veure que totes, desde la nostra definició inicial individual vàrem ser conscients de que no només podiem refernir-nos a la família nuclear, és a dir, no només al pare, la mare i als fills. Aquest fet significa que l’evolució i la transformació que ha portat a terme la família és ja coneguda i acceptada, tot i que hi hagi gent que continui pensant el contrari. Això crec que és molt important com a futures mestres. El fet que totes haguessim tingut clar que no hi ha només un tipus de família vàlid ens farà més fàcil el treball amb les famílies dels nostres alumnes.

Per cabar, deixo un vídeo que recull algunes paraules claus del concepte família:

Activitat 6

Amb la visualització del vídeo a la classe d'avui hem pogut reforçar aspectes que ja sabiem, hem aprés nous conceptes i hem pogut debatre aspectes que donaven peu a discussió.

Com ja sabiem cadascú té el seu temperament propi i per això no hi ha dos nens que reaccionen de la mateixa manera davant d'un mateix impuls un dels examples més clars és quan a dos nadons diferents els hi posen al davant unes màscares i un reacciona plorant desconsoladament i l'altre, fins i tot, riu. Que un reaccioni d'una manera diferent a l'altre no vol dir que cap d'asquests sigui dolent i aquest és un fet que cal tenir clar quan educam. A més a més, la nostra actuació amb l'infant dependrà també del seu caràcter, això és el que s'anomena metarelació, on la pròpia interacció influeix en la relació. Aquest fet fa que els docents hagin de prestar especial atenció als nens anomenats invisibles ja que, normalment, són els que més ens necessiten.

També, sabiem ,i amb el vídeo ho hem comprovat, que una mare reconeix els diferents plors del seu fill i que pot així actuar en conseqüència. Trobo que això es gràcies a la unió afectiva que hi ha entre la mare i el nadó des d'abans del naixement, és a dir, per jo això és una conseqüència clara de l'establiment del vincle afectiu.

Un altre aspecte que el vídeo ens ha ajudat a repasar és el somriure social  que, com ja vàrem veure fa un parell de sessions, es desenvolupa abans dels sis mesos i és aquest sonriure que el nen fa aposta com a resposta a un estímul determinat.

El vídeo també ens ha servit per evidenciar algunes coses que ens estan dient des de que vàrem començar el grau. Una d'aquestes coses és que no hem de donar solucions als infants sino que hem de incitar-los a que les trobin de forma autònoma. Un exemple és quan alguns pares no obren directament la bossa de galetes als seus fills sino que els hi expliquen com es fa. L'altra cosa que hem pogut consolidar és el fet que, com ens varen dir a l'assignatura de Estratègies d'Intervenció en la Primera Infància el curs passat, la sobrestimulació no és millor que la manca d'estimulació, en aquest cas cal tenir clar que menys és més i que hem de concedir el seu espai als infants.

Però no només ens ha ajudat a consolidar conceptes ja vistos anteriorment sino que hem conegut molts nous. D'aquests nous aprenentatges hi ha quatre especialment que m'han cridat l'atenció.

En primer lloc el fet que els infants siguin capaços de reconèixer l'expressió facial de l'adult i actuar en conseqüència, pot ser això ja ho sabia perquè suposo que jo quan era petita també ho feia, però m'ha sorprés considerablement veure en el vídeo com un bebé, en veure a la mare posar cara de preocupació, decidia retrocedir i no creuar un abism visual que hi havia al seu davant.

Altre aspecte cridaner ha set el fet que les primeres emocions que comença a expressar el nen són les emocions primàries de les que vaig parlar a la segona entrada de l'assignatura.

El següent ha set el fet que els infants al voltant dels dos anys començen a reconèixer-se davant d'un mirall, és el que s'anomena autoconsciència i no és fins a aques moment, fins al moment en els que els nens es reconeixen com a persones, quan desenvolupen les anomenades emocions socials, com per exemple, la vergonya.

)

Per últim, el fet que els mateixos nens cerquin les seves pròpies estratègies per controlar les emocions. Molt curiós també m'ha semblat el moment en el que una nena començava a cantar una cançó davant la presència d'una aranya per tal de controlar la seva por.

Però, com en tot, hi ha certs aspectes que ens han fet reflexionar i debatre.

No crec que sigui gaire cert que els nadons reconeixen abans les expressions emcoionals del sexe femení perquè les dones són més expressives. Tinc els més dubtes sobre aquest tema, em sembla massa generalitzat perquè hi ha homes molt expressius i dones que poden no ser-ho gaire. Tampoc o estic d'acord quan el vídeo diu que han de desincronitzar l'audio de la imatge per tal de que els nadons no puguin llegir els llavis, pot ser, els nens poden interpretar el moviment dels llavis amb la cadència de la veu però no crec que puguin entendre els missatges mitjançant la lectura d'aquests.

Abans de reflexionar sobre el vídeo en general vull fer referència a la funció que tenen les emocions morals. Aquestes serveixen per viure en societat, per comprendre els altes i a superar l'egocentrisme infantil del que ens parlava Piaget. Emocions morals són, per exemple, la vergonya i l'orgull. Són socials perquè és per la influència de la societat i la penalització dels errros i el premi als èxits que aquesta fa els que permeten que es desenvolupin.

En general el vídeo m'ha semblat molt interresant ja que consolidar coneixements, he adquirit de nous i m'ha donat peu a reflexionar i debatre sobre mols aspectes importants de les emocions infantils. Crec que és molt útil i per això deixo aquí l'enllaç per tot qui vulgui veure-lo.

Activitat 5

Amb la lectura de Educació Moral y Convivencia de Rafael Bisquerra Alzina m'he adonat de la importància de certs aspectes relacionats amb les emocions i, també, he ampliat altres coses que ja en sabia.

Per començar, m'aniré al final de la lectura i comentaré un exemple que posa l'autor en aquesta i que, sense dubte, ha set el que més m'ha cridat l'atenció de tota la lectura. Aquest exemple és el següent:

“Si preguntem dins una aula abarrotada de gent que feien un dia qualsevol( per exemple el dia 11 de febrer de 2003) és probable que n'hi hagi molts pocs que se'n recordin. En canvi si preguntem que feien el dia 11 de setembre de 2001, quan s'estaven ensorrant les torres bessones de Nova York, gairebé tothom se'n recorda.”

Aquest exemple tan clar m'ha fet adonar-me de la importància real que tenen les emocions en la memorització i , per tant, en l'aprenentatge. Recordem més fàcilment aquells fets que ens han produit una emoció intensa i això és una premisa que haurien d'utilitzar tots els docents com a estratègia educativa. Una bona forma de fer-ho, com es pot llegir a aquesta entrada del bloc Presentastico, és contant històries que tinguin relació amb el tema que estem tractant.

Aquí teniu un vídeo que parla d'aquesta memòria emocional:

Un altra cosa que he aprés amb la lectura d'aquest llibre és que les emocions s'encomanen, és a dir, que són contagioses. Això vol dir que l'actitud del docent influirà en l'actitud dels discents, és a dir, que els mestres hem d'intentar mantenir una actitud positiva per tal d'aconseguir que la dels nostres alumnes també ho siga, que el canvi comença per el mestre. És ben cert però, que els mestres no són màquines que no poden sempre deixar de banda les seves emocions i substituir-les o simular( d'això en parlaré un poc més endavant) unes altres diferents a les que té. Moltes vegades abans d'entrar a classe els hi haurà passat alguna cosa que farà que la seva actitud no sigui la més adequada i no em de comdemnar-los per això. Tots som persones i, l'emocionalitat és indestriable d'aquesta nostra condició humana.

Retomant el tema de la simulació d'emocions, Bisquerra diu : “Lex expressions facials, el llenguatge no verbal, el to de veu, volum, ritme, moviments del col, etc. aporten senyals de bastant precisió sobre l'estat emocional. Però aquest component es pot dissimular". Després d'aquesta frase matitza que és molt difícil aconseguir-ho. Tots, alguna vegada, hem ocultat, per exemple, la nostra tristessa fingint un somriure per no haver-hi de parlar-ne del tema però en la meva opinió és veritablement molt difícil. Pot ser que puguem canviar més fàcilment l'expressió facil però em sembla molt més complexe aconseguir el mateix amb el llenguatge no verbal, per exemple.

La lectura m'ha ajudat, també, a ampliar aspectes que ja haviem treballat a classe prèviament. Aquest és el cas de la definició d'emoció que vaig explicar a l'entrada de l'activitat tres. La definició que vàrem elaborar conjuntament a classe comparteix molts dels trets que la definició que proposa aquest autor com per exemple que la valoració les emocions són produides per uns esdeveniments i per la valoració que l'individu fa d'aquest. Pot ser, en referència a aquest aspecte, el que més de nou m'ha semblat ha estat que les emocions van acompanyades de components neurofisiològics, comportamentals i cognitius.

Aqui deixò l'esquema d'aquest autor que fa refèrencia a la seva definició del concepte emoció:

En general, la lectura m'ha semblat molt interessant i ha contribuit a generar-me nous esquemes mentals i a ampliar els que ja en tenia elaborats prèviament gràcies a les poques sessions que hem fet ja de l'assignatura de socioemocional.

Activitat 4

Amb la lectura del capítol de l'alquimia de les emocions hem vist diferents estratègies educatives referents a cadascuna de les emocions primàries de les quals ja vàrem parlar en una altra entrada.

Havent-les llegit totes i reflexionant sobre aquestes cadascuna de nosaltres havia de triar-ne les més significatives i després en petit grup parlar-ne i arribar a un acord sobre aquestes. Després, les varem comentar entre totes.

A continuaré explicaré quines vaig triar jo i el motiu d'aquesta tria.

En primer lloc, pel que fa a l'estima, vaig triar "Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de nuestros deseos y necesidades. Como  maestros, y como padres y madres, debemos tenerlo siempre presente."  Vaig triar aquesta perquè trobo que desde l'educació moltes vegades no es té en compte la vessant afectiva i consider que això és un error i em sembla que aquesta frase ho reflectia bé. Quan vàrem comentar-lo en gran grup va sorgir con més rellevant aquesta altra : "Amar, y por tanto establecer vínculos afectivos, es un elemento básico para un crecimiento emocional y armónico." Aquesta darrera frase i la que jo havia triat en primer lloc, per jo, tenen un significat semblant ja que aquesta  fa referència a la importància d'establir vincles afectius per poder educar, és a dir, es repren el tema de que la vessant emocional és fundamental en l'educació.

Respecte a la por, en vaig triar dos :" Todo el mundo tiene miedo a algo, incluso el valiente. Es importante transmitir esta idea a los niños para desmitificar al cobarde. El cobarde es el que esconde el miedo, para obtener de él ventajas o poder" i " Es importante que el miedo deje de ser una muestra de debilidad y se viva como un hecho cotidiano. Debemos convivir con el miedo y no negarlo" perquè tothom té por, és una emoció natural. Cal que deixem de banda la idea de que tenir por és dolent ja que de fet, ens pot ser molt útil per conèixer les nostres limitacions, i hem d'ajudar als infants a que aprenguin a reconèixer les seves pors i a expressar-les d'una forma regulada.

Si parlem de la rabia també vaig seleccionar-ne dues: " Dejar salir la rabia, siempre que no haga daño a nadie" i " Hablar sobre lo que ha ocurrido, haciéndole ver que esta actitud no conduce a ninguna parte, aportando sugerencias y otras vías para resolver los problemas". Aquestes dues formen part, desde la meva opinió, del procés adequat que cal portar a terme amb els infants respecte a la rabia. En primer lloc, la rabia ha de poder expressar-se perquè quan no s'expressa pot generar violència cap a un mateix o cap als altres, ja sigui física o psíquica. Una vegada ja expressada, cal parlar i reflexionar per tal de descobrir el motiu i poder així gestionar-la de la manera adequada.

De les estratègies sobre la tristesa vaig escollir: " Negar la tristesa no nos permite estar alegres. Cuando mayor es la pérdida, mayor es la tristeza. Es una respuesta natural. Necesitamos un período de retraimiento y dolor para adaptarnos a la nueva situación y volver a vivir sin aquello que nos falta. De aquí la importancia de reconocer y administrat la pena, en lugar de negarla. " com a estratègia principal ja que estar trist és necessari, quan un infant ho està no hem de llevar-li importància sino portar a terme accions per animar-lo, hem d'acceptar que podem viure la tristesa, com a qualsevol altra emoció, i això ens farà crèixer ja que els conflictes sempre es donen però el que realment és important és la nostra actitud davant d'aquest. Però no va ser l'única que vaig seleccionar ja que hi ha dues més que consider que formen part del mateix proccés que aquesta. Són les següents: " Si nos permitimos expresar la pena es más probable que, poco a poco, aceptemos que hemos perdido algo y podamos comenzar de nuevo" i " Cuando una persona acepta sus tristezas está también más abierta a disfrutar de las alegrías, del amor y de todo lo que nos aporta la vida." És a dir, primer cal acceptar la tristesa i viure-la i, per tant, és fonamental expressar-la. Quan s'aconsegueix acceptar-la és més fàcil superar-la  i ens permet estar més obert a gaudir de la vida.

Per últim, respecte a l'alegria: " Poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener soluciones y, mirados con un punto de alegría, se sobrellevan mejor". Aquesta estratègia té a vaure amb allò que he comentat un poc més amunt. Els problemes són part de la vida, són una realitat que no podem canviar però la nostra actitud davant d'aquests si que la podem canviar. Prendre-se les coses amb alegria ens ajudarà a poder superar millors els problemes i, com a conseqüència, crèixer com a persones. 

He trobat una entrada del bloc todas-las-emociones.blogspot.com.es que fa refèrencia al mateix tema.

Cal esmentar també, que els infants això ho fan molt més que els adults i hauriem d'aprendre d'ells. Deixo aquest vídeo en el que aparèixen persones adultes gaudint com infants que m'ha semblat molt emotiu:

Vull destacar, una vegada més, que quan vàrem comentar la nostra tria en gran grup ens vàrem adonar de que quasi totes les frases seleccionades coincidien. Això em sorpren considerablement ja que mostra que la teoria tots la coneixem però si observassim quanta gent posa en pràctica tot això ens adonariem de que alguna cosa falla.

Activitat 3

L'activitat tres tenia com a objectiu aconseguir una definició del concepte emoció. De la mateixa manera que en la activitat anterior, vàrem treballar primer individualment, després en petits grups i, per últim, en gran grup.

La definició que jo vaig crear individualment era aquesta: és una sensació intensa que es dona en un moment concret i per diferents motius, dependent de la valoració d'aquests que faci l'individu. No són estables, per tant, són canviants i variables. Vaig triar aquestes paraules perquè trob que qualsevol de les emocions es presenta sempre d'una forma intensa, no hi ha mitjes tintes i que no depén tant de les situacions que les causi com de la valoració que l'individu en fa d'aquestes ja que allò a un pot produir-li ràbia a un altre pot, per exemple, produir-li tristessa. No són estables perquè no es mantenen sempre iguals, per això són canviants. Un pot sentir alegria i pasar a sentir por, per exemple.

Després, escoltant les definicions de les meves companyes vaig adonar-me que potser les emocions estaven millor definides com un estat d'ànim que no només com a una sensació i que, a més a més, té una sèrie de consqüències en l'individu a nivell físic. Per això, de forma consensuada vàrem modificar la definició per aquesta: És un estat d'ànim canviant i variable que sorgeix d'una situació o acció i la valoració que té l'individu d'aquesta. Sol anar acompanyada o deriva en diferents sensacions físiques i conductes

Una altra vegada, en la posada en comú, em va sorprendre el fet de que les deficions de la resta de companyes no era molt diferents a la que havia fet amb el meu grup. Tot i així, vàrem introduir uns aspectes rellevants a la definició i la definició final que va sorgir és la següent:

Emoció: és un estat d'ànim canviant, intens i temporal provocat per un estímul real o fictici intern o extern que té significat per a l'individu perquè li serveix per a mantenir l'equilibri i que provoca una reacció que pot ser física o psíquica.

Activitat 2

Com a segona activitat vàrem treballar sobre les emocions primàries. Inicialment cadascuna de nosaltres de forma individual havia d'elaborar un llistat amb les emocions que consideràvem bàsiques per mantenir l'existència humana. Les emocions que jo havia triat com a primàries són les següents:

En primer lloc, l'alegria que la definiria com a sentiment positiu produir per l'acoseguiment d'un objectiu. Després, havia triat la motivació que correspon a les ganes per portar a terme qualsevol acció i, per últim, la tristessa que és un sentiment d'infelicitat crear, sobretot, per la pérdua.Després, comentant amb dues companyes hem arribat a un consens i hem ampliat el llistat ,afegint-hi l'expectància, la ràbia, l'amor i la por. Cal esmentar que havíem afegit la fortalesa però una vegada l'hem comentat en classe el professor ens ha explicat que la fortalessa és allò que ens permet viure la resta d'emocions però que no és propiament una d'aquestes.Més tard, vàrem comentar en gran grup les que cada petit grup havia triat, curiosament no hi havia massa diferències entre els distints grups. Quasi totes havíem triat les mateixes.Per últim, amb la lectura del capítol l'alquímia de les emocions i les presentacions visualitzades a classe m'he pogut adonar que les emocions que na Silvia Palau, entre molts altres autors, considera bàsiques es trobaven dins les que nosaltres havíem esmentat. Són: 

• l'estima 

enllaç

• la por

enllaç

• la ràbia

enllaç

• la tristor

enllaç

•  l'alegria

enllaç

Entre aquestes cinc hi ha una que es considerada l'emoció mare de la qual hi deriven la resta. Aquesta emoció és l'estima que es basa en l'establiment de vincles afectius. Però que aquesta sigui la mare de totes no vol dir que la resta no siguin importants. La por ens serveix per protegir-nos i per conèixer els nostres límits. La nostra cultura i societat no valora positivament aquesta emoció sino que la ridiculitza i caldria acceptar-la com a allò que és una resposta natural i que garantitza el nostre benestar, sempre i quan no sigui una por paralitzant. També és molt important la ràbia entesa com la força positiva que ens impulsa a aconseguir els nostres objectius. Tampoc no podem oblidar-nos de la tristor que és una resposta natural que moltes vegades no expressam per culpa també de la nostra societat i cultura. Per exemple: tots hem escoltat alguna vegada la frase “ els nens no ploren”. Però aquesta, al igual que tota la resta, han de ser expressada ja siguem homes o dones. Per últim, cal mencionar l'alegria que és la que més acceptada socialment està ja que tothom voldria estar sempre alegre.

Tractar aquest tema m'ha servir per adonar-me de la necessitat d'expressar totes les emocions, tant les millors considerades com les pitjors, ja que totes són importants i necessàries per aconseguir un equili bri en la nostra vida.

Activitat 1

La primera activitat proposada al iniciar la classe de socioemocional va ser, com és obvi, fer una petitta presentació però no una presentació com tantes altres que hem fet dient frases com :"El meu nom és Rocío, tinc 19 any i estic cursant segon de Grau d'Educació Infantil per vocació absoluta." sino que hem parlat de les emocions que ens despertava iniciar aquesta nova assignatura i això és una mica el que vull plasmar en aquesta entrada.

Començar l'assignatura de Desenvolupament i Educació Socioemocional en la Primera Infància em genera, principalment, intriga i expectància per veure si el contingut de l'assignatura és tan interessant com deixa veure el seu nom i per saber com treballarem la vessant emocional ja que en la meva vida com a estudiant mai amb treballat amb mi aquesta vessant d'una forma directa, tot i que considero que és un aspecte fonamental a l'hora d'educar. I em genera curiositat el fet d'aprendre a treballar les emocions, incloses les meves, ja que trob que pot ser una experiència molt interessant.

Després vàrem situar les nostres emocions en una taula que diferenciava emocions positives, negatives i ambigües. Jo, com es pot veure a continuació, he col·locat la meva emoció en la columna de  les emocions ambigües pel fet que pot ser que el resultat sigui possitiu i realment em sembli tant interessant el seu contingut com el seu nom i aprengui com treballar aquest àmbit o tot el contrari.  Que inicï aquesta assignatura amb una emoció ambigüa no és dolent ja que serà més fàcil de reconduir que no si la meva emoció fos totalment negativa.

Enllaç de la foto.