Com
a segona activitat vàrem treballar sobre les emocions primàries.
Inicialment cadascuna de nosaltres de forma individual havia
d'elaborar un llistat amb les emocions que consideràvem bàsiques
per mantenir l'existència humana. Les emocions que jo havia triat
com a primàries són les següents:
En
primer lloc, l'alegria
que la definiria com a sentiment positiu produir per l'acoseguiment
d'un objectiu. Després, havia triat la motivació
que correspon a les ganes per portar a terme qualsevol acció i, per
últim, la
tristessa
que és un sentiment d'infelicitat crear, sobretot, per la pérdua.Després,
comentant amb dues companyes hem arribat a un consens i hem ampliat
el llistat ,afegint-hi l'expectància,
la ràbia,
l'amor
i la por.
Cal esmentar que havíem afegit la fortalesa però una vegada l'hem
comentat en classe el professor ens ha explicat que la fortalessa és
allò que ens permet viure la resta d'emocions però que no és
propiament una d'aquestes.Més
tard, vàrem comentar en gran grup les que cada petit grup havia
triat, curiosament no hi havia massa diferències entre els distints
grups. Quasi totes havíem triat les mateixes.Per
últim, amb la lectura del capítol l'alquímia
de les emocions
i les presentacions visualitzades a classe m'he pogut adonar que les
emocions que na Silvia Palau, entre molts altres autors, considera
bàsiques es trobaven dins les que nosaltres havíem esmentat. Són:
enllaç
- l'estima
enllaç
- la por
- la ràbia
- la tristor
- l'alegria
Entre aquestes cinc hi ha una
que es considerada l'emoció mare de la qual hi deriven la resta.
Aquesta emoció és l'estima que es basa en l'establiment de vincles
afectius. Però que aquesta sigui la mare de totes no vol dir que la
resta no siguin importants. La por ens serveix per protegir-nos i per
conèixer els nostres límits. La nostra cultura i societat no valora
positivament aquesta emoció sino que la ridiculitza i caldria
acceptar-la com a allò que és una resposta natural i que garantitza
el nostre benestar, sempre i quan no sigui una por paralitzant. També
és molt important la ràbia entesa com la força positiva que ens
impulsa a aconseguir els nostres objectius. Tampoc no podem
oblidar-nos de la tristor que és una resposta natural que moltes
vegades no expressam per culpa també de la nostra societat i
cultura. Per exemple: tots hem escoltat alguna vegada la frase “
els nens no ploren”. Però aquesta, al igual que tota la resta, han
de ser expressada ja siguem homes o dones. Per últim, cal mencionar
l'alegria que és la que més acceptada socialment està ja que
tothom voldria estar sempre alegre.
Tractar aquest tema m'ha
servir per adonar-me de la necessitat d'expressar totes les emocions,
tant les millors considerades com les pitjors, ja que totes són
importants i necessàries per aconseguir un equili bri en la nostra
vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario