Activitat 4

Amb la lectura del capítol de l'alquimia de les emocions hem vist diferents estratègies educatives referents a cadascuna de les emocions primàries de les quals ja vàrem parlar en una altra entrada.

Havent-les llegit totes i reflexionant sobre aquestes cadascuna de nosaltres havia de triar-ne les més significatives i després en petit grup parlar-ne i arribar a un acord sobre aquestes. Després, les varem comentar entre totes.

A continuaré explicaré quines vaig triar jo i el motiu d'aquesta tria.

En primer lloc, pel que fa a l'estima, vaig triar "Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de nuestros deseos y necesidades. Como  maestros, y como padres y madres, debemos tenerlo siempre presente."  Vaig triar aquesta perquè trobo que desde l'educació moltes vegades no es té en compte la vessant afectiva i consider que això és un error i em sembla que aquesta frase ho reflectia bé. Quan vàrem comentar-lo en gran grup va sorgir con més rellevant aquesta altra : "Amar, y por tanto establecer vínculos afectivos, es un elemento básico para un crecimiento emocional y armónico." Aquesta darrera frase i la que jo havia triat en primer lloc, per jo, tenen un significat semblant ja que aquesta  fa referència a la importància d'establir vincles afectius per poder educar, és a dir, es repren el tema de que la vessant emocional és fundamental en l'educació.

Respecte a la por, en vaig triar dos :" Todo el mundo tiene miedo a algo, incluso el valiente. Es importante transmitir esta idea a los niños para desmitificar al cobarde. El cobarde es el que esconde el miedo, para obtener de él ventajas o poder" i " Es importante que el miedo deje de ser una muestra de debilidad y se viva como un hecho cotidiano. Debemos convivir con el miedo y no negarlo" perquè tothom té por, és una emoció natural. Cal que deixem de banda la idea de que tenir por és dolent ja que de fet, ens pot ser molt útil per conèixer les nostres limitacions, i hem d'ajudar als infants a que aprenguin a reconèixer les seves pors i a expressar-les d'una forma regulada.

Si parlem de la rabia també vaig seleccionar-ne dues: " Dejar salir la rabia, siempre que no haga daño a nadie" i " Hablar sobre lo que ha ocurrido, haciéndole ver que esta actitud no conduce a ninguna parte, aportando sugerencias y otras vías para resolver los problemas". Aquestes dues formen part, desde la meva opinió, del procés adequat que cal portar a terme amb els infants respecte a la rabia. En primer lloc, la rabia ha de poder expressar-se perquè quan no s'expressa pot generar violència cap a un mateix o cap als altres, ja sigui física o psíquica. Una vegada ja expressada, cal parlar i reflexionar per tal de descobrir el motiu i poder així gestionar-la de la manera adequada.

De les estratègies sobre la tristesa vaig escollir: " Negar la tristesa no nos permite estar alegres. Cuando mayor es la pérdida, mayor es la tristeza. Es una respuesta natural. Necesitamos un período de retraimiento y dolor para adaptarnos a la nueva situación y volver a vivir sin aquello que nos falta. De aquí la importancia de reconocer y administrat la pena, en lugar de negarla. " com a estratègia principal ja que estar trist és necessari, quan un infant ho està no hem de llevar-li importància sino portar a terme accions per animar-lo, hem d'acceptar que podem viure la tristesa, com a qualsevol altra emoció, i això ens farà crèixer ja que els conflictes sempre es donen però el que realment és important és la nostra actitud davant d'aquest. Però no va ser l'única que vaig seleccionar ja que hi ha dues més que consider que formen part del mateix proccés que aquesta. Són les següents: " Si nos permitimos expresar la pena es más probable que, poco a poco, aceptemos que hemos perdido algo y podamos comenzar de nuevo" i " Cuando una persona acepta sus tristezas está también más abierta a disfrutar de las alegrías, del amor y de todo lo que nos aporta la vida." És a dir, primer cal acceptar la tristesa i viure-la i, per tant, és fonamental expressar-la. Quan s'aconsegueix acceptar-la és més fàcil superar-la  i ens permet estar més obert a gaudir de la vida.

Per últim, respecte a l'alegria: " Poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener soluciones y, mirados con un punto de alegría, se sobrellevan mejor". Aquesta estratègia té a vaure amb allò que he comentat un poc més amunt. Els problemes són part de la vida, són una realitat que no podem canviar però la nostra actitud davant d'aquests si que la podem canviar. Prendre-se les coses amb alegria ens ajudarà a poder superar millors els problemes i, com a conseqüència, crèixer com a persones. 

He trobat una entrada del bloc todas-las-emociones.blogspot.com.es que fa refèrencia al mateix tema.

Cal esmentar també, que els infants això ho fan molt més que els adults i hauriem d'aprendre d'ells. Deixo aquest vídeo en el que aparèixen persones adultes gaudint com infants que m'ha semblat molt emotiu:

Vull destacar, una vegada més, que quan vàrem comentar la nostra tria en gran grup ens vàrem adonar de que quasi totes les frases seleccionades coincidien. Això em sorpren considerablement ja que mostra que la teoria tots la coneixem però si observassim quanta gent posa en pràctica tot això ens adonariem de que alguna cosa falla.