jueves, 23 de enero de 2014

Valoració personal del llibre "Quiet"

 Amb el llibre “Quiet” he aprés moltes coses sobre els sentiments de la família quan descobreixen que el seu fill o filla té una discapacitat. És un llibre molt interessant que ha engantxat la meva atenció des de la primera pàgina perquè trobo que coneixèr els sentiments que experimenten aquestes famílies és un aspecte clau a l'hora d'intervenir en aquests casos en la nostra futura docència.

El que més m'ha cridat l'atenció fa referència a l'angoixa, la desesperació i l'estrés que produeix aquest tipus de notícia en la família del nen en qüestió.

Un dels aspectes que vull destacar, és la manca de diagnòstic i l'efecte que causa això en les famílies. El fet de no poder saber què és el que té el seu fill i la manca de respostres a totes les preguntes que es formulen sobre la seva malaltia és una font important d'angoixa i preocupació. Com ens vàren dir a la xerrada informativa la psicòloga i la treballadora social d'ABAIMAR, hi ha diagnòstic correctes que tarden en arribar uns cinc anys. Cinc anys de desesperació per a uns pares que no poden saber a ciència certa què té el seu fill, què és allò que poden estar sentit ni què poden fer per millorar la salut i qualitat de vida dels seu petit. Trobo que la importància del diagnòstic per als pares queda molt bé reflectica en aquest llibre. Això es pot veure, per exemple, en el capítol en que na Carla, la germana d'en Lluís, ha de romandre a l'hospital en observació durant deu dies perquè té mastoïditis, que és greu. En aquest capítol els pares no es preocupen sinó que, quan el metge s'encarrega de comunicar-se'l riuen ja que consideren que si hi ha diagnòstic hi ha solució.

Aquesta angoixa i ràbia és part del procés de dol pel fill desitjat que experienten els pares quan s'els notifica que el seu fill pot presentar algun tipus de discapacitat. És una reacció normal, pot durat més o menys temps depenent de cada família però com reflecteix el capítol “Ràbia” aquests sentiments són fuit del dolor.

Aquests sentiments ,que ja he esmentat anteriorment, fan que al llibre hi estigui present la fe en diverses situacions. Per exemple: al segon capítol,quan el pare d'en Lluís es troba a la sala de fumadors de l'hospital i veu com un pastor evangèlic “sana” a una nena gitana i desitja poder tenir ell també aquesta fet per poder reçar pel seu fill o quan al capítol “Fe” l'home del bar s'ofereix a pregar pel nen.Penso que la fe és fruit de la desesperació, de voler trobar respostes a totes les seves preguntes tot i que aquestes no siguin acertades, de cercar explicacions i solucions per això que li succeeix al seu fill i així poder millorar, en mesura del possible, la vida del seu nen.


Per últim, vull fer una menció especial a na Carla, la germana d'en Lluís. Moltes vegades, els germans dels nens que tenen qualsevol discapacitat han de prendre rols que no els pertanyen. Com vàrem veure al documental “ y yo, ¿qué?” , molts d'ells pasen a ser invisibles, els pares es centren en el fill que creuen que més els necessita i això produeix sentiments de gelosia, enveja i baixa autoestima. D'altres, han de madurar abans de temps i exercir com a figura de cuidador dels seus germans, renunciant al seus moments d'oci i vivint la vida dels seus germans i no la seva pròpia.Trobo que és imporant, treballar sobre aquest tema ja que tots els nens, independentment de les seves característiques necessiten el recolçament i l'atenció dels seus pares i gaudir de la seva infanteça.

No hay comentarios:

Publicar un comentario